Reeducació pedagògica i suport a l’aprenentatge

Quan un infant o adolescent presenta un baix rendiment escolar, el motiu no sempre està relacionat directament amb les capacitats d’aprenentatge. L’alumnat no només processa continguts acadèmics, sinó també estímuls emocionals, ambientals i relacionals que influeixen de manera significativa en el seu rendiment.

Una excessiva pressió o uns estímuls inadequats poden generar un efecte contrari al desitjat, provocant desmotivació, bloqueig o un rendiment inferior al que l’estudiant ja havia assolit. En aquest procés, la responsabilitat educativa no recau exclusivament en l’escola, sinó que la família i l’entorn tenen un paper clau en l’acompanyament.

Per determinar si un estudiant necessita suport pedagògic o reeducació, és fonamental una valoració professional que permeti identificar els seus processos d’aprenentatge, prioritzi les seves fortaleses i defineixi estratègies adaptades al seu perfil. Aquest treball no busca “forçar” l’aprenentatge, sinó potenciar les seves capacitats i facilitar eines per afrontar les matèries que li generen més dificultat.

Insistir reiteradament en continguts que l’infant ja ha expressat no comprendre pot acabar afectant negativament la seva motivació i autoestima. Quan l’estudiant percep que no pot avançar per si sol, augmenten la frustració, la desconnexió i les dificultats de concentració, impactant directament en el seu benestar emocional.

La reeducació pedagògica ofereix un espai estructurat i segur on es reforça la comprensió dels continguts mitjançant exercicis adaptats, es resolen dubtes i es fa un seguiment continu del progrés. A més, ajuda l’estudiant a conèixer el seu propi estil d’aprenentatge, a preparar-se per a les avaluacions amb estratègies adequades i a adquirir eines que fomentin una autonomia progressiva i eficaç en l’estudi.

Tots els infants són diferents i, en algun moment, poden tenir dificultats a l’escola. Aquestes poden ser lleus o greus, puntuals o persistents, i afectar una o diverses matèries. Poden estar relacionades amb aspectes emocionals, socials o psicològics.

És important no confondre dificultats d'aprenentatge amb falta d’intel·ligència. Els infants amb dificultats poden ser igualment capaços, però necessiten suports adaptats. Molts casos es detecten millor a partir del segon any d'escolarització, quan l'infant ja s'ha adaptat a l'entorn escolar.

Símptomes habituals

• Problemes de concentració

• Lectura fragmentada o amb errors

• Escriptura amb moltes faltes

• Confusió en la direcció de l’escriptura (lletra en mirall)

• Frustració o agitació excessiva